Empreses del Grup Pere Mata
Institut
Pere Mata

Laura Rodríguez i Belén Gago: "El suport a la primària encara té molt de potencial"

Fa tot just un any, Belén Gago s’incorporava com a psicòloga clínica del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) de Tarragona just acabar la seva residència, mentre Laura Rodríguez començava a treballar com a psiquiatra al Centre de Salut Mental d’Adults (CSMA) de Tarragona, després d’una experiència de 6 anys com a psiquiatra a Ceuta.
 
Ambdues comparteixen la seva passió per la feina que fan, que inclou un treball de suport als centres de salut d’atenció primària cada cop més estructurat i intensiu per aconseguir millorar l’atenció a totes les persones, grans o petites, que es poden veure afectades per un problema de salut mental en algun moment de la seva vida.
 
A quin centre de primària doneu suport i en què consisteix?
 
Laura: Jo vaig al CAP de Torredembarra un cop a la setmana. La intervenció és a dos nivells: per un costat amb els professionals del CAP, metges/sses i infermeria, en una tasca més de consultoria en què els professionals ens comenten els dubtes que tenen sobre casos que atenen; i per un altre costat també visitem pacients in situ, persones que tenen símptomes o trastorns mentals lleus, per fer orientació i seguiment a curt termini. Després ens coordinem amb el metge de capçalera perquè tingui la informació del que hem fet. També fem tasques de formació als professionals de primària. Fins ara, com s’ha implantat aquest any, hem tractat més sobre aspectes que creiem que necessiten conèixer i a partir d’ara, que ja portem gairebé un any, podem atendre millor aspectes que els interessen com per exemple com fer una exploració o sobre el funcionament dels psicofàrmacs. També fem sessions clíniques amb la psicòloga.
 
Belén: Jo treballo al CAP de Rambla Nova, que és un CAP exclusivament pediàtric, l’únic de Tarragona. Jo vaig 3 dies perquè és un CAP que té molta població i també destino espais a la consultoria de casos amb els professionals. A més, tenim demandes dels equips d’assessorament pedagògic (EAPs), del programa Salut i Escola, que també fan demandes a pediatria i nosaltres ajudem a valorar fins a quin punt poden ser de salut mental o s’han de derivar a d’altres recursos. A més d’orientar podem fer una primera visita de valoració per determinar si és un cas de trastorn mental greu o de TDAH, que ha d’anar al CSMIJ, o si és una intervenció que necessita una psicoteràpia breu. També treballem en coordinació amb els metges si creen grups per exemple amb nens o nenes diabètics o amb pares per treballar el vincle o els estils de criança. En l’atenció a la primària anem psiquiatres i psicòlegs, però el desdoblament dels professionals de psicologia és més gran que de psiquiatria. També informen als pediatres de referència sobre casos que atenem als CSMIJ i ens coordinem amb ells, de manera que presencialment la vinculació i la comunicació és més directa amb aquest programa de suport a la primària.
 
De tot el que expliqueu s’entén que un dels objectius d’aquest suport a la primària és que als serveis ambulatoris especialitzats com CSMIJ i CSMA només arribin i es tractin els casos de trastorn mental sever. És així?
 
Laura: Sí aquest és l’objectiu perquè els pacients amb trastorn mental sever (TMS) puguin tenir una freqüentació més alta, els professionals els puguem dedicar més temps, i en coordinació amb l’atenció primària podem abordar els casos menys greus més a prop de l’entorn del pacient. Penso que està funcionant prou bé. La relació amb els metges de família i els pediatres era una mica complexa, perquè era només mitjançant el document de derivació i ja està, aquí quedava. A nosaltres ens faltava informació del pacient, a ells els faltava informació de la nostra intervenció. Ara, en canvi, la comunicació és molt més fluïda i és beneficiós sobretot per al pacient. Nosaltres també veiem com treballen els professionals de la primària, entenem millor les seves dificultats i problemàtiques, i ells també entenen millor la nostra feina, què fem. Ara ja no és això és teu, això és meu, sinó que treballem conjuntament per beneficiar el pacient i millorar la seva situació. A més, ens proporcionen molta informació sobre l’entorn del pacient, que nosaltres no hi tindríem accés, perquè el metge de família veu i coneix normalment a tota la família del pacient de fa molts anys i ens aporta molta informació molt valuosa per abordar millor l’atenció.
 
Belén: A més, i de cara a pacients que tenen més reticències respecte a la salut mental, com que estem allà a través del metge de família o pediatra, que ells coneixen, és més fàcil i com més familiar i accessible. També de cara als pares i a els famílies, en el cas dels infants, podem informar millor de què és patològic i què no. Els pediatres també ens fan aquesta demanda d’orientació per poder actuar millor.
 
El fet de millorar el servei a la salut mental amb aquest acostament tan intensiu a la primària, fa que aflorin més casos de problemes de salut mental que fins ara no s’estaven detectant?
 
Laura: Estem més a prop del pacient i en un entorn més accessible i conegut per ell, perquè encara hi ha molts prejudicis i estigmatització sobre la salut mental, i des d’aquest punt de vista és més fàcil detectar problemàtiques que d’altra manera seria més difícil per aquestes reticències. Crec aquest programa de suport a la primària també ens ajuda a psicoeducar els professionals del CAP perquè entenguin què és una patologia i què no, o què és una reacció adaptativa no patològica a una situació vital, i evitar així la psiquiatrització de problemes i desempoderant els pacients de la seva capacitat de resoldre els problemes. No crec, però, que sobre diagnostiquem més o que es psiquiatritzi, jo crec que és tot el contrari perquè estem formant els professionals de l’atenció primària en com abordar demandes del pacient.
 
Belén: En el cas de la infància, encara té més sentit per poder detectar a temps de manera precoç determinats problemes pot ajudar a evitar que després amb el temps es converteixin en trastorns psicològics més greus. A més, poder treballar els vincles i actuar en una esfera que des del CSMIJ no hi arribem, ens permet intervenir en aspectes que sempre eviten problemes majors. Per això, tinc la sensació que estem actuant de manera focalitzada, intervenint en un moment determinat de la manera més adequada en cada cas.
 
Laura: El més important és que capacitem els metges de família i pediatres perquè puguin abordar les problemàtiques sense nosaltres, i en aquest sentit la percepció d’ells crec que és positiva o com a mínim així ens ho transmeten.
 
Belén: A més no només es beneficien els metges, sinó que és un treball en xarxa perquè també infermeria o pares i mares també assumeixen certes habilitats i això fa que el treball de coordinació sigui de més qualitat.
 
Per tant, la vostra funció principal és capacitat els professionals de l’atenció primària?
 
Laura: Es tracta de treballar coordinadament i en col·laboració perquè al final el referent és el metge de primària i nosaltres els donem aquest suport i els ajudem a alleugerir la càrrega que de vegades els suposa atendre persones que tenen molt de malestar i un malestar crònic, que a ells se’ls fa difícil.
 
Belén: Cal entendre també que hi ha certes coses que en 10 minuts de visita del metge és difícil de gestionar. Penso que els grups terapèutics són una bona eina per implementar en primària perquè permet treballar un aspecte amb més persones i en menys temps per donar les habilitats en el moment que es necessiten i que el pacient faci aquest canvi per evitar que els problemes s’agreugin. El treball en grup també ajuda a despatologitzar quan els pacients i familiars veuen que no són els únics a tenir un problema.
 
Quines són les problemàtiques de salut mental més prevalents que esteu trobant a l’atenció primària?
 
Laura: En els cas dels adults són l’ansietat i la depressió.
 
Belén: En atenció primària els casos més prevalents són els de problemes de conducta lleus o trastorns adaptatius per separació dels pares, per exemple.
 
Com valoreu en general aquest programa de suport a l’atenció primària?
 
Laura: Jo crec que és molt interessant i que encara estem una mica en bolquers perquè s’ha d’acabar de desplegar i crec que té molt de potencial per millorar l’atenció que donem a la població. És un programa que funciona i que té futur, i s’hauria d’estendre a tot el territori.
 
Belén: Aquest programa respon al nou paradigma de l’atenció a la salut mental, més comunitària, més propera als pacients, més en un entorn més conegut. S’adonen també que és una cosa que a tothom li pot passar en un moment determinat de la seva vida, i els ajudem a capacitar-los per afrontar-los i superar-los.
 
Es donen casos del servei especialitzat del CSMA o del CSMIJ que tornin a l’atenció primària?
 
Laura: Ara tots els casos que arriben al CSMA o al CSMIJ han passat primer per l’atenció primària i per tant són casos més greus i és més difícil que puguin retornar a un control del metge de família. Abans d’instaurar aquest suport, els casos menys greus també arribaven al CSMA o al CSMIJ i alguns d’aquests els hem explicat el programa i poc a poc els anem derivant a l’atenció primària perquè el metge de família o el pediatre li faci el seguiment, amb el nostre suport.
 
Ja per acabar, com valoreu la vostra experiència professional en general a l’HU Institut Pere Mata?
 
Belén: Amb moltíssima satisfacció, no puc dir una altra cosa. Tinc una professió molt bonica, molt implicada. Treballem amb emocions i amb problemes i amb el temps potser això podrà sobrecarregar però ara per ara estic encantada.
 
Laura: A mi em passa igual. M’agrada molt la meva feina, tinc molt bona relació amb tots els companys i companyes, i m’he sentit molt ben acollida des que vaig arribar. És cert que ha estat un any de molts canvis, de personal nou, canvis organitzatius, i en algun moment s’ha produït alguna dificultat, però en general s’ha gestionat i s’ha abordat i bé. No puc dir res més.


@GrupPereMata a Twitter

Agenda
VEURE MÉS ACTES